ELS/LES JOVES CERQUEN SENTIT

En general estic d’acord amb el que diu l’autor Javier Elzo sobre els joves. Per començar crec que els joves no som lliures tenim uns límits o imposicions socials. Des de que naixem hem de complir o fer un tipus de coses per ser "guais" o no ser diferent als altres. Depenem totalment de la família, de tenir amics, d'estar actius... Estem dins d'unes normes imposades per la societat que influencien en la nostra llibertat.

En segon lloc, els adolescents no tots han de creure en l’existència d'un absolut, únicament recerquen una/es persona/es a les quals inspirer-se per anar fent el camí cap a la felicitat. Crec que religiosament si que s'ha perdut la creença en allò diví.

En tercer lloc crec que és veritat que quan som petits som més solidaris i que a mesura que anem creixent la societat ens va inculcant d'una manera o actitud en la que ser solidaris no està sempre bé, degut a la poca empatia que avui dia tenim. Però  a l’hora de no parlar de diners si que ho som, ja que per viure en comunitat s’ha de ser solidaris en el teu temps, propietats, estima...

A més, crec que estem atrapats entre una publicitat omnipresent que tant de bo poguéssim sortir d’aquesta mena de vida programada en la qual hi vivim, però no és així, tots ens influenciem de tot allò que està de moda, tenim la necessitat de consumir, això és difícil de canviar.

És veritat també que els caps de setmana signifiquen per als adolescents el seu temps de llibertat, però crec que si no vols sortir no surts, si no vols quedar, no ho fas, crec que no estem obligats ni necessàriament ens hem de gastar diners per divertir-nos, podem passar-ho bé independentment del lloc i del moment.

Per a la joventut el fer l’amor no és un acte important ni seriós, s’ha trivialitzat degut als mitjans que hi ha per evitar els mals que pot portar a fer-ho. Però això, no es compleix en tots els adolescents, és una generalització de les actituds dels joves. A mesura que ens anem fent grans aquesta importància va augmentant i els fer l’amor comporta moltes altres coses que quan som adolescents, tot i que no es pot generalitzar. A més a l’acte sexual la dona i l’home no tenen la mateixa importància, la dona és esclava de tot el que pugui succeir després, i per tant no podem donar la mateixa importància a aquest acte en l’home que en la dona.

En el vídeo vist líving biblically/ Lectura “Recerca de sentit” ens mostra un home que decideix viure un any les normes de la biblia, arriba a unes conclusions molt interessants amb les quals estic d’acord, com per exemple no és possible seguir tot allò que diu, però si que s’ha de seguir allò que tu sel·leccionis (amor, perdonar, amistat, estimar, pau...).