ELS/LES JOVES CERQUEN SENTIT

En general estic d’acord amb el que diu l’autor Javier Elzo sobre els joves. Per començar crec que els joves no som lliures tenim uns límits o imposicions socials. Des de que naixem hem de complir o fer un tipus de coses per ser "guais" o no ser diferent als altres. Depenem totalment de la família, de tenir amics, d'estar actius... Estem dins d'unes normes imposades per la societat que influencien en la nostra llibertat.

En segon lloc, els adolescents no tots han de creure en l’existència d'un absolut, únicament recerquen una/es persona/es a les quals inspirer-se per anar fent el camí cap a la felicitat. Crec que religiosament si que s'ha perdut la creença en allò diví.

En tercer lloc crec que és veritat que quan som petits som més solidaris i que a mesura que anem creixent la societat ens va inculcant d'una manera o actitud en la que ser solidaris no està sempre bé, degut a la poca empatia que avui dia tenim. Però  a l’hora de no parlar de diners si que ho som, ja que per viure en comunitat s’ha de ser solidaris en el teu temps, propietats, estima...

A més, crec que estem atrapats entre una publicitat omnipresent que tant de bo poguéssim sortir d’aquesta mena de vida programada en la qual hi vivim, però no és així, tots ens influenciem de tot allò que està de moda, tenim la necessitat de consumir, això és difícil de canviar.

És veritat també que els caps de setmana signifiquen per als adolescents el seu temps de llibertat, però crec que si no vols sortir no surts, si no vols quedar, no ho fas, crec que no estem obligats ni necessàriament ens hem de gastar diners per divertir-nos, podem passar-ho bé independentment del lloc i del moment.

Per a la joventut el fer l’amor no és un acte important ni seriós, s’ha trivialitzat degut als mitjans que hi ha per evitar els mals que pot portar a fer-ho. Però això, no es compleix en tots els adolescents, és una generalització de les actituds dels joves. A mesura que ens anem fent grans aquesta importància va augmentant i els fer l’amor comporta moltes altres coses que quan som adolescents, tot i que no es pot generalitzar. A més a l’acte sexual la dona i l’home no tenen la mateixa importància, la dona és esclava de tot el que pugui succeir després, i per tant no podem donar la mateixa importància a aquest acte en l’home que en la dona.

En el vídeo vist líving biblically/ Lectura “Recerca de sentit” ens mostra un home que decideix viure un any les normes de la biblia, arriba a unes conclusions molt interessants amb les quals estic d’acord, com per exemple no és possible seguir tot allò que diu, però si que s’ha de seguir allò que tu sel·leccionis (amor, perdonar, amistat, estimar, pau...).

 

 

UN MÓN ENVEJOS I BENVOLVENT

La enveja fa que només percebem una part de la realitat i sorgeix com a conseqüència de desitjar una cosa però no voler pagar el preu que ha costat i fer més cas a les idees que a la vida. L’Esglesia la cataloga com un dels pecats capitals i la defineix com la tristesa o desplaença per a la felicitat de l’altre, és a dir, una persona que té enveja vol dir que te una baixa autoestima. L’enveja és una barreja d’emocions, ràbia pel que no tenim, comparant-nos amb els altres.

En moltes ocasions de la nostra vida hem escoltat sobre "l'enveja sana", però, aquest és un sentiment ple de rancor i de mals desitjos. El que passa és que, en moltes ocasions, per disminuir l'efecte que la paraula "enveja" té, li solem anomenar "enveja sana", amb el propòsit que no sigui pres com un sentiment negatiu cap a una persona, però realment existeix l'enveja sana? o ¿simplement es tracta d'una falsedat que se sol dir per quedar bé davant d'altres persones?

Estem acostumats a competir, cosa que fomenta l'aparició de l'enveja. Aconseguir alguna cosa abans que ningú, provoca que haguem de mirar a qui tenim més a prop i intentem copiar la seva mateixa estratègia. Però, això no ens garanteix l'èxit. Crec que hauríem de fer servir els nostres recursos, aprendre dels nostres errors i seguir el camí que et portarà a les teves metes. Segueix els passos d'aquells que ja han aconseguit arribar al que tu desitges, però no t'oblidis que el teu camí no serà el mateix ja que cada un és diferent i únic.

 

UN MÓN MANDRÓS I COMPROMÈS

La síndrome de l'emperador, l’Infant tirà o del nen rei són els diferents noms amb què es coneix a un fenomen cada vegada més comú: el dels nens que acaben per dominar als seus pares, i fins i tot, en els casos més extrems, per maltractar-los. Això passa quan no se li posen límits ni normes en la seva educació.

  La mandra és:

·  Repugnància al treball, a l'acció.

·  Lentitud a obrar.  

 Aquesta limita com a persona i per això no és una virtut sinó que és un error, la mandra no et deixa ser com tu ets realment. Amb la diligència, voluntat, compromís, etc. pots arribar a corregint la mandra i així pots arribar a sentir-te realitzat com a persona.

Al vídeo: A la llum de la xerrada d'en "eL Seed" podem veure un noi amb un compromís seriós i personal d'anar fent pintades pel món. Crec que és un compromís diferent i interessant que l'identifica com a persona, ell mateix se sent bé amb aquest compromís, ja que deixa de banda la mandra i se sent realitzat. Aquest ho fa sense cap obligació, és a dir, per voluntat pròpia i això diu molt de la persona, és una persona emprenedora i compromès amb allò que fa. Ell se sent feliç ja que compleix amb allò que vol ser i amb total llibertat, i crec que aquesta és la filosofia que s'ha de portar per ser feliç, fer allò que vulguis, sempre i quan no perjudiqui  als altres, sentint-te així realitzat i complert amb allò que fas.

UN MÓN LUXURIÓS I HONEST

 

Per entendre el tema a tractor hem de conèixer que és cada concepte per poder parlar:

- Luxúria: Desig sexual intens.

- Honestedat: Que es conforma al que exigeix el pudor, la decència. Que no s'oposa als bons costums. 

 Un cop entesos, podem dir que el desig sexual intens o la luxúria no ha de ser sempre dolent, ja que aquest ho és només quan es dona en contra dels interessos de les persones implicades en aquest acte. Al món hi ha moltes persones que són víctimes d'aquests actes, sobretot nens i dones, degut a que som uns hipòcrites, només sentim que passa això quan l'acció és notícia, i donem consells per a que no passi això, quan al nostra voltant i fins i tot molt a prop es donen aquests casos. En aquesta situació crec que els governs només són persones que busquen vots, independentment del que passi, per damunt de tot el que volen és instaurar-se encara que sigui a costa dels més pobres. És per això, que hauríem de deixar els nostres interessos econòmics, tenir més cura del que està passant a prop nostre, ja que si no ens toca de prop no ens afecta. Hi ha una situació complicada en aquest aspecte, la prostitució, i és que la veiem com un pecat i per tant no veiem malament els abusos de les persones que es troben en aquest món. Per tal de solucionar aquesta situació, hem deixar de banda els interessos i mirar més per la llibertat personal i allò que interiorment és ètic i moral.